A les muntanyes de Mallorca hi viu la cabra salvatge mallorquina, coneguda com a "fina", derivada dels primers caprins introdüits per l'home en temps ancestrals, la qual s'ha adaptat als ecosistemes insulars adquirint característiques pròpies, diferents de qualsevol altra cabra domèstica o salvatge. És per tant un animal que cal gestionar i conservar per dues raons: per ser un ens biològic que forma part exclusivament del nostre patrimoni i pel seu paper biològic a la natura, en ser l'espècie clau dels ecosistemes de muntanya.
 

Com a trofeu de caça major és una especie homologable des de l'any 1992, la qual recentment ha estat reconeguda pel Safari Club Internacional com a trofeu amb entrada pròpia al Record's Book que periódicament publica aquesta prestigiosa entitat.

No cal confondre la cabra salvatge mallorquina amb les cabres d'origen domèstic que s'han assilvestrat en temps recents, les quals posen en perill les poblacions fines ja que s'hibriden, i a causa d'una gran proliferació, ocasionen danys a la vegetació.

 

No és rar veure a les cabres en grup. Es tracta de grups formats per un o varis mascles de gran banyam (bocs), vàries femelles, una de les quals és la que dirigeix al grup, segalls (joves d'un any) i cabrits. Els mascles més vells, els bocs, acostumen a ser solitaris, tot i que no és rar trobar-ne tres o quatre de junts.

Informació tècnica de les Balears

Sovint, trobam cabres autòctones creuades amb cabres domèstiques, per això, la raça pura (de color roig i negre amb la figura quasi quadrada) es troba en perill.

moratòria cabra salvatge mallorquina

Decret de caça major