|
A les
muntanyes de Mallorca hi viu la cabra salvatge mallorquina, coneguda com
a "fina", derivada dels primers caprins introdüits per l'home en temps
ancestrals, la qual s'ha adaptat als ecosistemes insulars adquirint
característiques pròpies, diferents de qualsevol altra cabra domèstica o
salvatge. És per tant un animal que cal gestionar i conservar per dues
raons: per ser un ens biològic que forma part exclusivament del nostre
patrimoni i pel seu paper biològic a la natura, en ser l'espècie clau
dels ecosistemes de muntanya.
Com a trofeu
de caça major és una especie homologable des de l'any 1992, la qual
recentment ha estat reconeguda pel Safari Club Internacional com a
trofeu amb entrada pròpia al Record's Book que periódicament publica
aquesta prestigiosa entitat.
No cal
confondre la cabra salvatge mallorquina amb les cabres d'origen domèstic
que s'han assilvestrat en temps recents, les quals posen en perill les
poblacions fines ja que s'hibriden, i a causa d'una gran proliferació,
ocasionen danys a la vegetació.
No és rar
veure a les cabres en grup. Es tracta de grups formats per un o varis
mascles de gran banyam (bocs), vàries femelles, una de les quals és la
que dirigeix al grup, segalls (joves d'un any) i cabrits. Els mascles
més vells, els bocs, acostumen a ser solitaris, tot i que no és rar
trobar-ne tres o quatre de junts.
Informació tècnica de les Balears
Sovint, trobam cabres autòctones creuades amb cabres domèstiques, per
això, la raça pura (de color roig i negre amb la figura quasi quadrada)
es troba en perill.

moratòria cabra salvatge mallorquina

Decret de caça major
|